CORRECTAR LA LETRA
Letra : Tir al Ninot
On reparteixen el destí abans de néixer?
Quin és l'origen? A qui les gràcies?
Qui és l'arquitecte i el rei del castell?
L'han mort a disgustos? Morirà de vell?
Pell contra pell, el cor sap com fer
Presoner no oblida la cara del carceller
Sincer amb la vida, de boca explosiva
Sentint-se estranger al desert de la mentira...
Viu una nostàlgia del passat que no ha superat
Una crisi de relat, un punyal clavat
Un regust amarg, un dolor ingrat
Tristesa no reparada, un rencor innat
A ell no l'enxufaven a l'equip de la ciutat
A ella la insultaven per ser pobra i malparlada
Males companyies per a pares malpensats
La xusma selecta, d'este carnaval
I el món veu baralles on ells soles ballen
I no poden parar ; i no volen parar
Fills del caos i la locura
Filles de les males herbes
Trens que van descarrilar
Ara llancen pedres contra eixe ninot del vostre altar
No recordava els anys d'agitació on el pamflet li funcionava
I ara no fa pamflet, parla d'amor: more drama
Ara ha canviat de plans, plans d'encefalograma
La fama es paga i qui paga mana... i
No! Que tenen més jaquetes que problemes, que ho sé jo
Que venen talladets tots pel mateix patró:
Alçaven la peülla, rajaven de qui no
Tragava amb les doctrines oficials
Carrera meteòrica, èxits assegurats, fracassos no es contemplen, mercat no regulat
Col·legi religiós, censura parental
Un retoret de dogma i "cantinela" liberal
Ací el col·legi públic, ací els que anaven mal
Els "jebis" dels 80, els punkis d'aquell bar
Els redskins del poble, els rapers d'aquell parc:
L'orgull de la derrota que arrastrem fins al final
I el món veu baralles on ells soles ballen
I no poden parar ; i no volen parar
Fills del caos i la locura
Filles de les males herbes
Trens que van descarrilar
Ara llancen pedres contra eixe ninot del vostre altar
I pels seus carrers es passegen
I tenen un bon mercat, avingudes, llums i parcs
I què guapes van per a festes, i què net el cotxe car
I com saben ells estar...
I als barris obrers remoregen.....
Quin és l'origen? A qui les gràcies?
Qui és l'arquitecte i el rei del castell?
L'han mort a disgustos? Morirà de vell?
Pell contra pell, el cor sap com fer
Presoner no oblida la cara del carceller
Sincer amb la vida, de boca explosiva
Sentint-se estranger al desert de la mentira...
Viu una nostàlgia del passat que no ha superat
Una crisi de relat, un punyal clavat
Un regust amarg, un dolor ingrat
Tristesa no reparada, un rencor innat
A ell no l'enxufaven a l'equip de la ciutat
A ella la insultaven per ser pobra i malparlada
Males companyies per a pares malpensats
La xusma selecta, d'este carnaval
I el món veu baralles on ells soles ballen
I no poden parar ; i no volen parar
Fills del caos i la locura
Filles de les males herbes
Trens que van descarrilar
Ara llancen pedres contra eixe ninot del vostre altar
No recordava els anys d'agitació on el pamflet li funcionava
I ara no fa pamflet, parla d'amor: more drama
Ara ha canviat de plans, plans d'encefalograma
La fama es paga i qui paga mana... i
No! Que tenen més jaquetes que problemes, que ho sé jo
Que venen talladets tots pel mateix patró:
Alçaven la peülla, rajaven de qui no
Tragava amb les doctrines oficials
Carrera meteòrica, èxits assegurats, fracassos no es contemplen, mercat no regulat
Col·legi religiós, censura parental
Un retoret de dogma i "cantinela" liberal
Ací el col·legi públic, ací els que anaven mal
Els "jebis" dels 80, els punkis d'aquell bar
Els redskins del poble, els rapers d'aquell parc:
L'orgull de la derrota que arrastrem fins al final
I el món veu baralles on ells soles ballen
I no poden parar ; i no volen parar
Fills del caos i la locura
Filles de les males herbes
Trens que van descarrilar
Ara llancen pedres contra eixe ninot del vostre altar
I pels seus carrers es passegen
I tenen un bon mercat, avingudes, llums i parcs
I què guapes van per a festes, i què net el cotxe car
I com saben ells estar...
I als barris obrers remoregen.....
